Savoire faire

Al metro dues noies s’escandalitzaven quan llegien les declaracions de la comissària Reading on comparava l’actitud de Sarkozy amb els gitanos a França amb l’Alemanya nazi. A la vegada aquestes dues noies criticaven als sindicats dient que la gent que en formava part eren uns babaus i que no treballaven, que estaven subvencionats pel govern i que ja no servien per res, segons la seva terminologia estaven “outs”. Això si se’ls hi ha escapat que els agradaria millorar les seves condicions de treball

Veient el panorama he decidit canviar de vagó i m’he assegut al costat de dos joves polítics, que militaven a un partit política, però que no volien ser polítics, perquè la política és “quelcom llunyà i antiquat deien”. Sincerament he tingut la sensació de que s’havien posat d’acord perquè els altre joves del voltant no els hi fessin la competència i acaparar el monopoli de la política.

He decidit tornar a canviar de vagó i dos aturats deien sense por que volien que baixessin els impostos, però que el subsidi per estar aturat no els hi toquessin pas, és més volien que els apugessin l’atur perquè allò no era suficient, i que si era necessari, que els congelessin el sou als i les funcionaris.

Finalment he decidit baixar-me del metro i una moribunda m’ha dit que ell creia en els sindicats perquè sense ells tornaríem a les relacions laborals de l’època pre-industrial i industrial, que el que feia en Sarkozy eren polítiques nazis per molt que els presidents d’Europa defensessin Sarkozy. Dels joves polítics ha dit que la solució era difícil perquè eren clons dels seus partits. Dels aturats m’ha recordat que el subsidi d’atur el cobren dels impostos i que el sou dels funcionaris, entre d’altres coses, servien per pagar aquestes despeses. De sobte me quedat impressionat pel seu savoire faire i li he preguntat que com és deia, que la volia portar al cor perquè la veia molt malalta. Ella amb un somriure m’ha dit: “Em dic Socialdemocràcia”