Primàries ¿a la francesa?

El Partit Socialista ha patit la pitjor derrota electoral de la història de la democràcia en tot l’Estat, i ara el Partit dels i les Socialistes de Catalunya afronta un procés de renovació necessària que no podrà quedar en un simple rentat de cara.

Tots els candidats presentats fins ara han proposat que el candidat a presidir la Generalitat de Catalunya sigui mitjançant un sistema de primàries, igual o similar, al que va utilitzar el PS francès per escollir Françoise Hollande candidat a presidir la República francesa

El PSC necessita una renovació profunda d’unes formes de fer política caducades i obsoletes si volem fer front a la creixent demanda social que els partits siguin democràtics, es coneguin clarament quin és el seu programa, puguin parlar amb els seus i les seves representats i sobretot que deixin de ser la maquinària caduca del segle XIX per a passar a ser captadors de les demandes dels ciutadans/es del segle XXI, en el moment que més perill corre el Sistema actual de Benestar. El millor de la història.

El Partit Socialista com a partit preocupat per les demandes socials existents avui ha d’escollir entre tenir un candidat escollit en una habitació entre algunes poques persones o obrir-se a la resta de la societat; aquesta és la meva demanda: un partit socialista amb una forma d’escollir a la francesa, és a dir: que els seus i les seves militants i simpatitzants juntament amb la gent de Catalunya que comparteix els valors progressistes i de l’esquerra catalana i catalanista, mitjançant un “contracte” d’adhesió als nostres postulats ideològics (que estan per definir-se al proper Congrés) puguin ser partícips de la tria del que volem que sigui qui ens dugui al veritable port del PSC: una terra amb igualtat, llibertat i solidaritat.

Òbviament, això és un petit pas, perquè és clar que necessitem que la gent s’involucri en el nostre projecte. Un projecte que ha de virar a l’esquerra i que ha de deixar clar quina vol ser la nostra relació amb els nostres germans socialistes de la resta d’Espanya i d’Europa; únic camí viable per a ser qui volem ser: els que recullen el sentiment d’una àmplia majoria de la societat catalana.
Haurem de ser valents/es i afrontar les nostres contradiccions perquè el i la nostre votant sàpiga quin és el nostre posicionament en temes com la dació en pagament, l’ajuda que han de rebre els bancs i caixes dels amb els nostres impostos, quin és el model públic de serveis bàsics que volem, quina és la nostra posició en termes com els impostos amb una política fiscal progressista que ens apropi a la resta d’Europa, i tot allò que la ciutadania ens proposi i que estigui d’acord amb els nostres valors.

En definitiva, el primer pas cap a la reconciliació amb el i la nostre votant consisteix en apropar-los a la política, en fer-lo coparticipant del nostre projecte, i als que no estan d’acord, intentar que el nostre partit no sigui quelcom invisible, sinó que sàpiguen que nosaltres els escoltem.

El primer pas és l’elecció del o la nostre candidat/a mitjançant el sistema francès de primàries. En cas contrari serà un altre sortida a la francesa del sistema hermètic de govern del nostre parit. Aquest cop ja no hi haurà marxa enrere, perquè ja no hi ha res més a perdre i si molt a guanyar. I només es pot guanyar quan la ciutadania sap que ets el seu partit de referència i que vols treballar i treballes per a ells i elles

Pablo Fernández Magrazo